La cà di spiri... tùss .pdf
Nome del file originale: La cà di spiri... tùss.pdf
Autore: Esposito Guglielmo
Autore: Esposito Guglielmo
Questo documento in formato PDF 1.4 è stato generato da Writer / LibreOffice 5.0, ed è stato inviato su file-pdf.it il 15/01/2017 alle 14:00, dall'indirizzo IP 87.4.x.x.
La pagina di download del file è stata vista 1571 volte.
Dimensione del file: 241 KB (49 pagine).
Privacy: file pubblico
Scarica il file PDF
Anteprima del documento
“La cà di spirìt… ussâ€
Franco
fratello di Daniela e convivente della famiglia Patacca. Muratore e cultore del ballo latino
americano
Daniela Patacca madre di Diego e moglie di Ugo
Diego Patacca giovane artista di strada
Ugo Patacca aspirante scrittore nullafacente
Cià no s-ciopetù irruente vicino di casa
Cèca Petrassi astiosa vicina di casa
Rensì Petrassi marito sottomesso di Cèca
Matilde possibile acquirente dell'appartamento sfrattato alla famiglia Patacca
Arturo postino
Ispettore addetto al sequestro e vendita dell'appartamento della
Nilde Finestra vicina di casa impicciona sorella di Tina
Tina Finestra vicina di casa impicciona sorella di Nilde
famiglia Patacca
“La cà di spirìt… ussâ€
Commedia dialettale brillante in due atti
Di: Guglielmo Antonello Esposito
Primo atto
Scena 1°
La scena si apre mostrando l'interno di una casa. Due donne (sorelle Finestra) sono
sedute compostamente al tavolo, Daniela la padrona di casa, ascolta le due ma è
affaccendata.
Tina: A l'è pròpe inverminà t ol Cià no s-ciopetù.
Daniela: Oh signùr, per ü pumà tes.
Nilde: Ü pumà tes ala ölta. L'ó ést mé dela finestra ol Rensì in de l'órt del Cià no s-ciopetù,
che l'ghe rubà a cèste de pumà tes.
Tina: E... töcc i dé!
Daniela: Ma si sèmper ala finestra óter dò?
Nilde: Ü de se ü de no, perche an nèta i véder.
Tina: Certo! Ü dé sé ü dé no mé, ü dé sé ü dé no lé.
Daniela: Töcc i dé insóma.
Nilde: Sigür! E l'è mia finìda
Daniela: Se gh'è amò?
Nilde: La Cèca, la dona del Rensì roba pomà tes, la va töte i matìne a mèsa prima.
Daniela: La fa bé, e alùra?
Nilde: Comè alùra? Póa Cià no s-ciopetù al va töcc i dé a mèsa prima. In biciclèta.
Daniela: In biciclèta o a pé che diferènsa al fà ?
Nilde: Certo che l'fà diferènsa! Dìghel té Tina.
Tina: Scóltem be. Sta setimà na töcc i dé la Cèca Petrassi, la gh'à sbüsà t la bici al Cià no
s-ciopetù. Ü dé la góma de nà cc, ü de la góma de dré.
Nilde: Mercoldé col tà ch dela scarpa la gh'à s-cepà t ol ciarì de dré.
Daniela: Come fi óter dò a saé töcc stì laùr.
Tina: Che dumande fé t'? Nóter dò, a n'sè pie dòne n'va a mèsa prima töcc i dé.
Nilde: Pó n'sè anche laurentùne. An nèta i véder töcc i dé. O mei, ü dé se, ü dé no mé, ü
dé se ü dé no lé.
Tina: E scé nóter surèle Finestra, dala finestra n' vèd töt.
Daniela: Se gh'èss bisògn, ve asùme come detectiv.
Tina: Schèrsa mia Daniela. L'è perché nóter n'gh'à a cör l'armonia condominià l e n'tègn de
öcc töt e töcc.
Daniela: Alura mé dìghel ai coniugi Petrassi de fenéla e póa al sciùr Cià no
Nilde: Daniela? A n'sè mia di spie nóter nèh?
Tina: Sigür! Nóter n'sé fa i afà re nòs-cc
Nilde: Pero adèss scüsega, ma n'gh'avrèss de ndà . Alzandosi
Le due a soggetto: Grassie del café e… acqua in bocca.
Escono dall'appartamento accompagnate da Daniela. Nel frattempo dalle stanze
entra in pigiama Ugo, il marito di Daniela, che andrà a stendersi sul divano
Scena 2°
Daniela alla porta: Che petòneghe. Poi voltandosi scopre il marito
Daniela guardando il marito semi addormentato dice: Arda in che stato “l'artista.†Töcc
i de a sta manéra… mé so stöfa! Va a scrollare il marito Lèa sö docà , rassa de lazzerù.
Ugo alzandosi a sedere: Se gh'è demòne, l'è la manera de desdà ün'òm immerso nel
sonno del giusto?
Daniela: Te l'do mé ol sonno del giusto! Lèa sö e va a sircà ü laurà 'nvece.
Ugo: Pöde mia l'è quase mesdé. E gh'ó fà m.
Daniela: Te gh'e fà m? Te l'avrèsset alméno guadagnà t ol disnà .
Ugo: Mé so ü scrittore.
Daniela: Ma che scrittore, te se sèmper dré a dormé, óter che scrittore.
Ugo: Póa dormé l'è ü laurà per mé.
Daniela: Cönta piö sö di bambusà de docà .
Ugo: A mé l'ispirassiù la me é 'ntà t che dörme, fó ü sògn e l'trasfùrme in storia.
Daniela: Coi sògn se paga mia i rate del mutuo che i è restà de 'ndré de pagà ! Ghe öl i
sólcc. Ma tanto, n'sè stà cc sfratà cc.
Ugo: Apùnto! N'sè stà cc sfratà cc, e alùra se preòccupet per cusè? Pègio de scé.
Daniela: Prima o dopo i ghe manderà vià .
Ugo: Campa ala giurnà da.
Rintocchi di campane che segnano mezzogiorno
Ugo: Mesdé! Me sènte zó a mangià . Si siede
Daniela, intanto apparecchia tavola, rivolgendosi al pubblico: Oh póera mé. Tri
òmegn in cà . Ol s-cèt che l'fà l'artista de strada, ün'òm lazzarù. Meno mal che gh'è me
fradèl, alméno lü al se mantègn.
Ugo: Chèl l'è bù.
Daniela: Sicür! Almeno lü al laùra e l'gh'é da ergót, ma l'è mia asé per pagà bulète e töt ol
rèst..
Ugo: Calerès che l'ghe daghe negót, al cà mpa che con nóter.
Daniela: L'è ol me fradèl.
Ugo: E mé só ol to òm!
Daniela ironicamente: Purtroppo!
Ugo: Ol sò fradèl la dìss! L'è bù doma de fà casòtt quando al bà la, quando l'se allena per
dientà maestro di danza.
Daniela: E alùra? Intà nt però lü durante ol dé al laùra, e té te pöderèsset 'ndà insèma.
Ugo: No,no! Perderèss ol löm dela rezù. Se t' mai stà cia in ü cantér èdile?
Daniela: No! Ma se gh'èss mia ol laurà ghe 'ndarèss.
Ugo: Scé te 'mparerèsset i linguaggi piö variegati che te se imà ginet, e ol tò fradèl l'è ol
prim maestro de eloquenza.
Daniela: Ma 'ntà t mé, porterèss a cà i sólcc.
Ugo: E certo lé, töt facile... però gh'ó de amèt che l'è mia mal come ballerino. E t' vést
che stile quando al ména ol cül cóla ma söla pà nsa.
Daniela: Al ména ol cül? L'fà di muimèncc del ballo latino americano. Cha cha cha, salsa,
merenga.
Ugo: S'pöl mia dì che l'séss mia brà o, però l'me tira vià la concentrassiù. Quando l se mèt
dré a balà che 'n cà , e ghe rie a scriv piö negót.
Daniela: Basta che te 'ndà ghet fò de cà , magà re a circà ü pòst de laurà .
Ugo: T'ó dicc che só un autore letterario. Chesto l'è ol me laurà .
Daniela: Ol sò laurà l'dìss! Per mé ol tò laurà l'è chèl de stà le sbragà t töt ol dé
söl'utumà na. Mé só stöfa de chesta cà de pseudo artisti.
Ugo: Cunsùles dai che alméno ol nòst s-cètt l'è dré a stüdia recitassiù, pó al laùra in del
setùr.
Daniela: Quaél de setùr?
Ugo: Ol teà ter.
Daniela: Cià mel teà ter té. A l'fà la statua in piassa. Al pubblico Gh'i presènt chi tipi che i
stà le di ure fermi con sö di cöstöm de antichi egissià o de chela maschera francesa…
come la se cià ma? Pierrot! Per lü chesta l'è arte.
Ugo: Arte pura cara la me moér e, buon sangue, non mente.
Daniela: Sóta che l'aspèt che, de mé l'à ciapà t negót. Töt ol sò pà der.
Scena 3°
Entra in casa Franco in abiti da muratore. È il fratello di Daniela
Ugo: A che l'è rià t ol Don Lurio.
Franco senza far caso ai due, va allo stereo e l'accende diffondendo il suono di un
latino americano. Il tipo si esibisce in uno sfrenato ballo. Daniela è divertita.
Ugo si alza e và a spegnere lo stereo
Ugo: Se per caso te sé mia rincurzìt, n'ghe sé póa nóter. Torna a sedersi
Franco: Scüsìm! Ma ogni mumènt l'è bù per alenà s. Andando al tavolo e sedendosi
Alura Ugo? Se t' fà cc de bel stamatìna?
Intanto Daniela serve in tavola
Ugo: Ó pensà t ala trama del me lìber növ.
Franco: Ü lìber növ? Perchè... té n'avrèsset scrìcc di óter?
Ugo: Fa mia ol spiritùs!
Franco: Gh'e mia bisògn de ufèndes, magà re i ó mia lezìcc mé chi óter…
Ugo: Se te pènset de töém per ol nà s, mé…
Viene interrotto dalla suoneria del telefono di Franco, che naturalmente diffonderÃ
una musica latina americana.
Franco alzandosi: L'è ol Caio… pronto dìm Caio… a l'è rià t ol Tizio col camion di furà cc
de scargà ? Fenésse de mangià pó rìe… l'gh'à de scargà l söbet… ah, se no l'fà mia a tép
a 'ndà a tö i taelù per sira… ó capìt… t'é ciamà t póa ol Sempronio… alura rìe söbet.
Franco: Gh'è ön'emergensa e gh'ó de turnà söbet al cantér.
Daniela: Fenéss alméno de mangià .
Franco: Pöde mia. Gh'è la Tizio, Caio e Sempronio chi me spèta per scargà ol camion.
Ugo ironicamente: Tizio, Caio e Sempronio, che sopranòm uriginà i i tò colleghi?
Franco: I è i sò nòm veri.
Ugo: Fà m mia grignà .
Franco: Negót de grignà ! I è tri fradèi zemèi. Te cönte sö la storia. Quando la sò mama
l'era dré per mètei zó, l'éra talmènt gròsa che ol dutur l'à dicc: “Qui scoppia tutto!
Cercatemi un'aiutante, da solo non ce la faccio.â€
Daniela: Se ghe èntra coi nòm.
Franco: Ghe èntra, ma lasìm fené la storia che gh'ó fresà . Alura l'infermiera al dutur la
gh'à dicc che fò de lé gh'era piö nissü, el dutùr l'gh'à respundìt: “Non m'interessa! Si
attacchi al telefono e chiami Tizio Caio e Sempronio, ma chiami qualcuno!â€
Ugo: Quanto sei ignorante! L'e ü modo de dì.
Franco: No, no! Dopo i è rià cc chès-ce aiutanti, finalmét i zemèi i è nasìcc. La sò mama
per ringrassià ol ciel, la gh'à dacc nòm Tizio, Caio e Sempronio. Per fürtüna i era giösto in
trì, senò l'sarèss stà cc ü bel problema sircà fò ol nòm de scartà .
Daniela: Trì zemèi? Merèss domandà ghel a sò mà der se l'problema l'era dóma ol nòm de
scartà .
Franco: Ve salüde gh'ó de scapà . Risuona il cellulare franco accenna ad un ballo
adatto alla suoneria. Pronto Caio… Ah bene! Al se rà ngia ol Tizio col mülèt di stücadùr…
alura me ferme a cà . Te Caio? Diga al Sempronio de lasà m la bola de acumpagnamét söl
tà ol in barà ca, scé se l'ria ol geometra la tö sö lü… pròpe scé. Ciao Caio ciaociaociao.
Torna a sedersi
Franco: Che squadra mé, Tizio, Caio e Sempronio.
Daniela: 'Ndì pròpe decórde óter quà ter.
Franco: N'sè öna machina de guèra. Mé mete sö la mólta, Tizio l'pògia i furà cc, ol Caio al
rebòca el Sempronio al fratà sa.
Daniela: Ma lur trì, i se ferma mia per mà ngia?
Franco: I a mangià t prima per dà m ol cà mbe, scé ol cantèr al se ferma mia. Lur i porta dré
la schisèta sicome i stà fò de paìs. Du caalècc, ün à ss de pùt come taól, tre tóle de pitüra
come scà gne e via.
Daniela a Ugo: Impara de lür ol senso del dovere.
Ugo: Ol me senso del dovere l'è la letteratura, mia scargà ol camion col Tizio, Caio e
Sempronio. Pensa té che senso del dovere. Bene mé ó finìt de mangià , e alura 'ndó in
stansa a fà ü bel pusì. Esce verso le camere.
Scena 4°
Daniela: L'è apéna leà t sö del divano per 'nda in lècc. Al ghe manca ògne responsabilità .
E mé? Só piö cosa fà . A gh'è rià t ol sfratto e me truà ön'ótra sistemassiù.
Franco fraternamente abbraccia la sorella dicendo: Cönta semper sö de mé.
Daniela: Grassie. Te fé a tròp ma, l'è mia asé. Mé ogni tant 'ndó a fà öna quà ch mestér in
cà di óter per tira nséma ergót, ma l'basta mia. Ol s-cètt l'völ fa l'atùr. Pensa té che futuro.
L' Ugo, invece, al va a fà 'l pusì. Sedendosi si prende la testa fra le mani dicendo: Só
piö se fà .
Franco: Preòcupes mia. Te ederé che in öna manéra o l'ótra, öna sistemasiù me la tróa.
Daniela: Mia in chèsto condominio eh? Con töcc i penser che gh'ó, stamatina gh'ó üt de
scoltà póa i petegolèss di dò petòneghe del caseggiato.
Franco: I surèle Finestra?
Daniela: Pròpe. I m'à cöntà t sö ndì minimi particulà r cosa i fa i nòs-cc visì de pianeròtol.
Franco: I Petrassi?
Daniela: Pròpe lur! I m'à dicc, che i coniugi Petrassi, i ghe fà i desprése a Cià no s-ciopetù.
L'òm al ghe róba i pumà tes in de l'órt, la dòna l'è töta setimà na che a mèsa prima n'del
parchègio dela césa la ghe sbüsa i röde dela bicicleta. Ü de chela de nà cc, ü de chela de
dré. Mercoldé la gh'à s-cepà t ol ciarì de dré col tà ch di scarpe.
Franco: I gh'à negót de fa chi dù le? Dà mei in ma a mé che ghé fó scargà ü bilico de
furà cc, scé che ghé paserà la òia de fa i desprése. Pensa té che problemi i Petrassi.
Daniela: Mé invece de pensér ghe n'ó tance. Per fürtüna te ghe sé té per pödé sfugà ss.
Ma prima o dopo te troeré la murùsa e l'è giöst che te se fà ghet öna eta tò.
Franco: L'è gnamò nasìda la dòna che la me fregherà . Nisüna preocupassiù Daniela.
Daniela: Mai dire mai.
Franco: Te l'garantése. Ma adèss bando ai cià cere, gh'ó amo öna mezurèta de tép. Va
allo stereo e l'accende mettendosi a ballare. Alé. Dai Daniela, scendi in pista.
Daniela divertita si mette a danzare una baciata col fratello.
Ritorna in scena Ugo
Scena 5°
Ugo: Sìto! Smursì zó töt perche… ó truà t ol soggetto e la trama del me lìber.
Franco spegne lo stereo
Franco: Se t' fà cc?
Ugo: Ó truà t la trama del lìber.
Franco: Cüntega sö alùra.
Ugo: Ol soggetto al parla de zét morta.
Daniela esasperata: Ma s-ciòpa té e ol tò lìber.
Franco: Con töt ol rispèt, ma se la zét l'è morta gh'è negót de di.
Ugo fantasticando: E invéce no! Fantasmi chi turna 'ndré al mond per fà stremé i vìv.
Daniela: Ó capìt! Intà t che te durmiét l'è rià t ü tò avo a gratà t i pé, e sicüramét al t'avvrÃ
dicc: va a laurà bindù!
Ugo: Te capésset negót! Chès-ce mórcc i e turnà cc per fa stremé dela zét che i à fabricà t
tròp vizì al camposanto per fà i 'ndà vià .
Franco va alla finestra per guardare: L'è mia che nóter n'sè prope luntà del cimitero, a
che bèl, la sira l'è töt bel illüminà t, ché l'pà r l'otèl milleluci. Torna verso il cognato Però
scoltem mé Ugo, se i gh'à dacc i permèss de fabricà , chès-ce mórcc i gh'à nissü dirìto de
rómp i scatole.
Ugo: A lur ghe 'nterèsa mia di permès comunà i. I völ dóma fa stremé chès-ce inquilini per
fai 'ndà vià . Immaginìsei chi sgùla denà cc ai finestre, innà cc e 'ndré, innà cc e 'ndré...
Daniela: I te darà ol premio “Stregaâ€. Tat per èss in argumènt de fantasmi chi sgùla.
Ugo: Spiritùsa! Adèss 'ndó a scrìv la storia, prima che me scà pe l'idea.
Esce
Scena 6°
Franco: L'è mia mal come storia.
Daniela: Te là se dì! Pórtel a laùrà con té, dam a trà .
Franco: L'è mia scé facile, ghe öl capacità e arte a fà ol magüt.
Daniela: Alura l'è sicuramènt mia adatto.
Entra Diego vestito e truccato da Pierrot
Franco: A che l'è rià t l'artista triste. Con la lacrima sul viso.
Diego serio: Con chesta maschera se guadà gna negót.
Franco: Èco perché la löcia.
Diego: Póa me gh'ó òia de lücià . 'Ndomà cambie maschera.
Daniela: Se te fà et öna scöla nurmà l, te avrèsset truà t ü post de laurà nurmà l.
Diego: Mé só ön'atùr e chesta l'è la gavetta chi fa töcc i artisti prima de rómp ol già ss.
Daniela rivolgendosi a Franco per non farsi sentire dal figlio: Compà gn de sò pader!
L'è vint'à gn che l'è dré a fà gaèta, e in töt chesto tép lü però l'ghe rià t a rómp… i scatole a
mé!
Diego: Té m'é dicc ergót mama?
Daniela: Mia a té. Sére dré a diga al tò zìo, che n'gh'à tà ce problemi. I solcc, ol sfratto.
Diego abbraccia Daniela: Mama, quando sfùnde ol prim pensér al sarà per té.
Daniela: E se n'fó di pensér.
Franco: Crèdega Daniela. S'pöl mia sèmper èss pessimisti.
Diego: Mama, te faró ü regà l che gnà a te se l'immaginet.
Franco: Póa mé quando dienteró maestro de dansa, te faró ü bel regà l.
Daniela: L'sarèss ü sògn, ma turnèm söla tèra. Diego ölet mangia ergót o…
Diego: Zemò mangià t ü tòch de pizza che ü tipo l'm'à bütà t det in del capèl di sólcc.
Daniela: Che vilanù! Te gh'éret de tirà ghela dré la pizza.
Diego: No no! L'è l'önech guadà gn de 'ncö, e l'éra anche buna.
Daniela sognante e sorridente ripensa al regalo dicendo: Ü regà l de sògn, e sognà al
costa negót. Me piaserèss fà ü viaggio ai Caraibi. Ciapà ol sùl e fà ol bagn töcc i dé,
mangià frutti tropicà i, e ala sira…
Franco: Ala sira chesto! Va allo stereo accendendolo. Si sentirà la solita musica
mentre fratello e sorella balleranno.
Scena 7°
Ugo rientra: Gh'ì amò tà nt? M'ì facc scapà ol fantasma che gh'ére 'ndel có de fà cumparé
e…
Diego: Ciao pa! O sentìt bé? Fantasmi? Uà oh. Di cosa si tratta?
Ugo: Del mio nuovo lavoro. Seguimi figlio mio e ti descriverò il racconto, cosi che anche tu
possa fare un bagno di cultura.
Diego: Belisém. 'Ndèm.
Escono
Scena 8°
Daniela: “Ol fantasma che gh'ére 'ndel có†al diss, ma al pòst del cervèl.
Franco: Èss mia sèmper scé risentìda. Te ederé che prima o dopo ergót de bu ol tò òm al
farà . Arda ol Diego come li stima sò pà der.
Daniela: Giustamènt. Infatti me se fó mia sènt del me s-cètt a criticà sò pà der.
Franco: Porta pasiènsa, e regórdes del regà l che prima o dopo te faró, la tèra dei balli
latino americani. I Caraibi! Scüsem, ma adèss gh'ó de turnà in cantér. N'se ed stasìra.
Esce
Scena 9°
Daniela sognante accenna a un passo di danza. Poi comincia a fantasticare
Daniela: Ol sùl, ol mà r, mé söl materasì... che cold che l'fà ... “camerero? Me porta per
favor un cuba libre, anzi no... un succo di papaia mischiato con mangoâ€. I gh'avvrà ol
succo chi du laùr le?“ Fa negot! “Me porta, per favor, una gazzosa se non c'è il mango e la
papaia? Grazie e tienga pure il restoâ€.
Si sente bussare alla porta
Daniela: Chi l'sarà ? Ol Pustì. Ésa 'ndét Arturo.
Scena 10°
Entra il postino, a seguito le sorelle Finestra
Daniela: Gh'ì bisògn de ergót óter dò?
Nilde: M'à ést che l'rià a ol pustì e alura…
Tina interrompe la gaffe di Nilde estremamente interessata a ciò che il postino porta
Tina: No no. L'è doma öna visita de cortesia. N'sè domandà de: perché n'và mia a truÃ
Daniela?
Le due si siedono senza essere invitate a farlo
Daniela: Si stà ce che ün'ura fa.
Tina: Quando se stà be 'nsèma, ol tep al pà sa ala svèlta.
Daniela ironicamente: Ü muntù!
Nilde: Sigür! Magà re te ghe ofrésset ol café.
Daniela: Per ol café gh'è mia problema.
Daniela si da da fare con la caffettiera e tazzine versando il caffè, per poi servirlo
Daniela: Arturo póa té ü gutì de café?
Arturo facendo segno di no: Scüsa Daniela. L'è tri o quà ter dé che gh'ó a cà chesta
racomandà da de dat. Me só rincurzìt 'ncö.
Nilde: Arturo… a sighetà a fermà ss al circulì a bìf, al fa mia bé ala memoria.
Tina: L'è mei ol café che l'te tègn dèst.
Nilde: Comunque, se gh'è öna racomandà da i casi i è dù, o té enzìt ergót, o gh'è ergót de
brött.
Daniela: Ad ogni manéra i è problemi me.
Tina: Certamét! Figürét se nóter n'se interèsa di afà re di óter. Nè Nilde?
Nilde: Certo! Però té Arturo te pödet mia desmentegà ss de purtà i racomandà de.
Tina: Pöderèss vèss questiù de éta o de mórt.
Nilde: Però al se desmentéga mia de fermà ss al circulì a “dissetarsi.â€
Arturo: Come fì óter a saé che se ferme al circulì.
Nilde: Le sorelle Finestra i stà sèmper ala finestra a netà i véder.
Tina: Ü dé mé ü de Nilde.
Nilde: Sigür! E n'vèd töt.
Tina: Ma… Daniela derva chela racumandà da le, magà re l'è ergót de importà nt.
Nilde: Nóter n'pöderèss dat öna ma se té ghé bisògn.
Tina: Chesto l'è ol nòst prìm duér! Pó té l'sé che nóter n'sè mute compà gn de pèss.
Nilde: N'tègn töt per nóter! N'se fa doma i fà ti nòs-cc.
Daniela: E de töt ol paìs! Sö! Ol cafè l'ì biìt, ve ringrassie dela visita ma, adèss vé préghe
de 'ndà .
Le due si alzano frettolosamente
Tina: Oeh té! Che manérà de fà .
Nilde: Te ést che riconoscènsa a dass de fà per i vizì de cà .
Daniela accompagnandole alla porta: Ve ringrassie ma, per 'ncö n'sè éste asé.
Tina: L'è mia scé che se fà ! Té egneré a circà ga.
Escono
Scena 11°
Daniela: Dò petòneghe sèmper in mèza ai pé e i völ mèt ol bèch depertöt.
Arturo: Te dó rezù.
Daniela: La racomandà da! Sperèm che l'sess negót de importante.
Arturo: Pöde sentà m zó? Gh'ó ön'arsura feroce. Gh'avrèsset mia ü bicerì de ergót de
ofrém?
Daniela: Ma certo. Sèntet zó. Ü bicér de vi?
Arturo: Bìe mia alcolici in servizio…
Daniela: Alura…
Arturo: Doma superalcolici!
Daniela: Alura ü bel grapì. Va alla dispensa a prendere la bottiglia, torna e versa il
liquido nel bicchiere. Eco facc. Biv intà t che mé lèze.
Arturo beve e dice: Bù! N'fó fò amò ü gutì.
Daniela intanto sta aprendo la busta: Va piano. Se no te desmènteghet i racomandà de
de portà ga ala zét.
Arturo: Preòcupes mia per mé.
Daniela si avvilisce notevolmente durante la lettura della raccomandata.
Arturo se ne accorge e dice: T'ó dicc che gh'è mia bisògn de preocupàs per mé.
Daniela: L'è mia per té. L'è per la lètera!
Arturo: Se l'sére che la te fà a stà scé mal, te la portà e mia che.
Daniela:Te düziét portà mela che prima, perchè la diss che de 'ndomà i ria i possibili
acquirenti dela cà , e de fà ghela troà vöda e sgombra de töt.
Arturo: Ah, l'ì endìda? Te dovvrèsset èss contéta chi ria i sólcc.
Daniela: Macchè endìda! A n'sè stà cc sfratà cc. Sfrattati!
Arturo: Oh signùr! Me dispià ss. Pöde fa ergót per té?
Daniela:Te püdiét portà m che la racomandà da al momènt giöst! Come fó adèss a
sgomberà töt per domà matìna? Gh'è mia tép.
Arturo: L'è ü bel problema.
Daniela: I mète 'ndoè töcc i mòbei? E nóter, a n'và 'ndoè?
Arturo: Scüsem Daniela, ma ol tò òm öna solussiù la troerà .
Daniela: Chel l'è bù! A cosa la diss la lètera, sènt: “Il signor Patacca Ugo deve
sgomberare la casa perché “morosoâ€. Capìt? Moroso!
Arturo: Se ghe 'nterèsa a lur, se l'Ugo l'è moroso, 'nsóma, se óter du si murùs, 'ncö i
convive töcc sènsa spusà ss.
Daniela: Té se dré a töem in gìr? Moroso l'è ü che “non paga alle scadenze le rate
pattuite.†E pó dopo a se gh'è scricc? “L'ispettore preposto per la verifica d'accertamento
dello sgombero dello stabile, si recherà in loco il mattino stesso prima dell'arrivo degli
acquirenti.â€
Arturo: 'Ndumà matìna.
Daniela: Pròpe!
Entra in scena Franco
Scena 12°
Franco: Gh'ó de èss desmentegà t in giro ol telefunì. Al tróe mia. Va al telefono fisso e
compone un numero. Magà re l'ó lassat a cà . Té l'é mia ést Daniela?
Daniela fa cenno di no.
Franco finisce di comporre il numero, a quel punto si sente la solita suoneria.
Franco: Truà t! Mettendosi a ballare, lo va a prendere. Ciao Arturo se gh'é t' purtà t de
bel?
Arturo tristemente: Öna lètera con sö scricc che tò sorèla e l'tò cögnà t i è morosi.
Franco: Öna ölta. Adèss i è marito e moglie.
Daniela: Gh'è negót de schersà ! Lèss. Porgendo la missiva
Franco legge e dice: Alura l'è pròpe grave. La lètera l'è datà da sich de fà , e l'è rià da
'ncö? S'pöl contestà la.
Arturo: L'è colpa me. Mé l'ére desmentegà da a cà .
Franco: E te festèget póa fossùra? Additando la bottiglia del liquore
Arturo: Pòta, sappie mé che l'éra scé grave la situassiù.
Franco: Intà t però al rìa l'ispetùr.
Daniela: L'è mia colpa del'Arturo. N'gh'éra de preparà ss prima. Adèss come n'fà a portÃ
vià i mòbei e töt ol rèst. Ha un mancamento. Accorrono i due che la sostengono
Madona me stó mal.
Arturo versa un bicchierino di liquore porgendolo a Franco: Tòh! Daga chesto.
Franco ad Arturo: E té cià ma aiuto, möess! Intanto da da bere alla sorella
Arturo va alla porta: Aiuto! Aiuto!
Franco: Col telefono, cià ma la croce rósa.
Arturo prende il telefono in mano senza alzare la cornetta gridando: Croce rossa
aiuto!
Franco: Se t' bà mbo, o te se dré a ciapà m per ol nass?
Arturo impacciato: Al só mia ol nömer dela croce rósa.
Franco: Alura té se pròpe bà mbo.
Scena 13°
Entra in scena un bizzarro personaggio “Cià no s-ciopetù†con schioppo in mano
Cià no: Se gh'è demone? Se gh'i bisògn de mé e del me s-ciòp, pampam. Ve mète apòst
töcc söbet.
Arturo tremante: Se fé t' col s-ciòp? Sé t' mà tt?
Cià no: Té gh'é pura? Alura té gh'é la cuscènsa sporca, e se l'è scé, pampam te mète
apòst söbet.
Arturo: Se ghe èntra, só agità t per la Daniela, perchè gh'é rie mia a ciamà la croce rósa e
té col s-ciòp spianà t te me fé ègn ön'infà rt!
Cià no: Sére dré a cürà l'órt dela finestra perchè me sparés l'urtà ia, l'só mia chi l'è ol
colpevole ma, se per caso l'tróe söl fato, pam, pam l'mète apòst söbet. Alura... se l'sücéd
che?
Franco: La me surèla la gh'éra bisògn ma adèss la se riprendìda.
Daniela: Grassie a töcc, ma adèss l'va mèi. Però 'ndó a butà ss zó ü mumènt. Esce di
scena
Arturo addolorato: Alura mé 'ndarèss.
Franco: Se va pür.
Arturo: Scüsìm amò tà nt. Ve salüde. Esce
Scena 14°
Cià no: A stó punto turne in pustassiù póa mé, mia chi séss dré a lüstrà m i pumà tes,
perchè in chel caso… pampam. I mète apòst söbet.
Franco: Al só mé chi l'è che l'te róba ndé l'órt.
Arriva in scena Ugo: I finìt de fa casòt?
Franco sempre rivolto a Cià no: Però l'è mia ol caso de sparà per dù pumà tes
Cià no: Chi demone i me róba i pumà tes? Dìme docà !
Ugo illuminato: Giöst! Che idea. I è lur, i demone chi róba i pumà tes.
Cià no puntando il fucile a Ugo: Chi i è ches-ce ché? Parla che mé pampam, i mete
apòst söbet.
Ugo intimorito, e alludendo al proprio scritto: Lur chi sgùla denà cc ala finestra, e adèss
i róba póa i pumà tess per fà desprése.
Cià no: Chi èi chès-ce demone?
Ugo: I spiriti! In del me lìber che só dré a scriv.
Cià no: A che mé pampam, te mète apòst söbet. Adèss té me dìzet töt, e té me dìzet póa
chi i è chès-ce signori spiriti.
Ugo allarmato: Va be. Me arènde. Ègnem dré che te spieghe. Escono
Scena 15°
Franco: Chesto l'è ü bel problema. N'dóe mèt la mobilia. Prende il cellulare compone il
numero. Pronto Caio? Scoltem mé. Gh'ó ön'emergènsa a cà … alura n'se èd lönedé… la
getà da? Diga al Tizio de controlà che la molta la sess bèla grà sa… decórde, prima ol
magrù e po dopo sura ròba bela grà sa, spèsa… negót! Diga al'autista dela bütümiera che
se l'gh'à frèsa de scargà , la sbaglià t pòst, perchè södenò lönedé quando rie ghe tà ie i
góme del camion, po cià pe lü e l'böte det in dela bütümiera…Dighél a chèl le! La getà da
l'è ü momènt delicà t, de contemplassiù! Ciaociaociao.
Scena 16°
Entrano in scena i signori Petrassi
Cèca: Se l'è chel casòt che si dré a fà ?
Franco ironico: Dumandà permèss no èh?
Cèca: Bando ai bà le. Te regórde che me abita che in banda, söl stèss pianeròtol al quart
pià .
Rensì: Giöst!
Cèca al marito: Rensì tà ss! T'ó mia dacc ol permèss de parlà .
Franco illuminato si rivolge al pubblico: I abita al quà rt pià che in banda. Sfregandosi
le mani Che idea, prope chèl che ghe ülìa. Rivolgendosi di nuovo ai Petrassi Come só
contét de èdev.
Cèca: Và nde l'Àda! L'è öna éta che té ghe èdet, e té se mai stacc contét quando n'se
incuntra.
Franco: Signori Petrassi gh'ó bisògn de óter. Gh'è mia tép de pèrd.
Cèca: Nóter n'gh'à mia tép de pèrd con té.
Rensì: Sigür!
Cèca: Rensì tass! Te se sèca mia la gola?
Franco: M'pó de carità , se trata de ütà chesta faméa che l'à riceìt ol sfratto.
Cèca: Alura gh'ì de fa bagà i e buratì e 'ndà fò di pé ala svelta!
Franco: Bel vicinato. Pensì a nóter in mèza ala strada…
Cèca: Che bel, intà t che l'rìa ü camion. Al marito La te piasìda la batida Rensì?
Rensì titubante
Cèca: Alùra Rensì? Quando té sé interugà t té respùndet mia?
Rensì: Sigür! La m'è piasìda la batìda.
Cèca si mette a ridere sonoramente, imitata timidamente dal marito
Franco: Gh'è negót de grignà ! Mé ve dize che sensa ölél ghe üterì.
Cèca ride ancora di più
Franco: I è bu i pumà tes del Gino s-ciopetù sciur Rensì?
I due smettono immediatamente di ridere
Cèca: Se ghe èntra i pumà tes?
Franco: Se da ol caso che mé spèss laùre söla grü, e de la sura ède töt.
Rensì: Me 'nterèsa mia a mé di pumà tes.
Franco: E alura se fà el in de l'órt del Gino s-ciopetù?
Rensì: Buon vicinato. Sére dré a ligà ga sö i piantine, opür a faga zó la pólver ai pumà tes.
Franco: I à talmènt fregà cc zó che i è dientà cc trasparèncc. Sparìcc!
Rensì: Ülie pruà la qualita e n'ó töcc sö öna quà ch.
Franco: Pecà t che ol sciur Cià no al sà negót ma, l'pöderèss vegn a saél.
Cèca: Quate storie per quà ter pumà tes.
Rensì: Be mé… ghe rie mia a fà ègn sö l'urtà ia compà gn de lü e alura…
Cèca: Rensì, té ghe rìet mai a fà negót de bu.
Franco: Certo che l'è bröta l'invidia sciur Rensì
Cèca: Quaéla de invidia, nóter a n'conòss mia sta parola.
Franco: E le Cèca? La à sèmper a mèsa prima töcc i dé.
Cèca: Certamét!
Franco: Póa ol Cià no s-ciopetù al gh'à chesta abitudine prima de 'ndà 'nde l'órt.
Cèca: E alura?
Franco: E alura prima de 'ndà 'n césa la fà ergót ala biciclèta del sciur Cià no.
Cèca: Mé no eh…
Franco: E nvece se. Ü dé la ghe sbüsa la goma denà cc ü de chela de dré, mercoldé la
gh'à s-cepà t ol fanalì de dré col tà ch di scarpe.
Cèca: Té invece de laurà te se fé i afà re di óter? Arda che l'è doma la tò parola contra la
nòsta.
Franco: Ah se? Spetì ü mumentì che. Prego acumudìss intà t.
Mentre Franco va di la, loro si siedono
Scena 17°
Cèca: Bröt sterlöch! Se l'pensa de streméga l'à sbaglià t de gròss. Se ndìzet té?
Rensì: Al só mia.
Cèca: Té sé mai negót! Té sé ön òm che l'è bù de fa negót.
Rientrano Franco e Cià no
Scena 18°
Cià no divertito: E t' capìt Franco gh'è di mórcc chi sgùla denà cc ai finestre. Pròpe öna
bela storia.
Franco: Cià mela bela storia, ma arda che chi gh'è, i signori Petrassi.
Cià no accorgendosi della presenza dei Petrassi, dice all'orecchio di Franco: L'è mia
chi me pià ze pròpe tant chi du lé. Che manéra i è che?
Franco: Per ütaga. Vero signori Petrassi? Per dà ga a dispusissiù in cà sò de lur, ol pòst
'ndóe mèt i nòs-cc mòbei.
Cèca: Se n'parla gnà ch.
Franco: Comè se n'parla gnà ch? Come püdì mia ütaga? Teatralmente a Cià no Che
mond sbaglià t, a té i róba l'ortà ia, a mé i refüda ü piasser.
Cià no: Alura i è lur i colpevoli.
Franco: Ma no, s'fà per di, la zét in generà l.
Cià no: Se l'savrèss chi l'è che l'me róba l'urtà ia...
Rensì intimorito risponde: I curnà ge!
Cià no minaccioso: Chi l't'à interugà t? Se nà sé t'?
Cèca intimidita: Perchè 'ndél nòst órt l'è pié de curnà ge.
Cià no avvicinandosi a Cèca: Curnà ge coi pène nigre o curnagià se sensa pène? Se l'só
chi è, pampam i mète apòst söbet col me s-ciòp.
Franco: Sö sciura Cèca, la gh'à pura de cusè?
Cèca: Mé doma la biciclèta. Ghe èntre mia coi pumà tes… Si interrompe accorgendosi
di aver fatto una gaffe
Cià no minaccioso con il fucile in mano: Biciclèta? A propóset de biciclèta… l'è töta
setimà na che 'ndo 'nà cc e 'ndré de Ulisse a fà la giüstà … magà re l'è ü caso che la tróe
sèmper büsa o... magà re no!
Cèca terrorizzata: Póa mé ogni tant sbüse…
Cià no sempre minaccioso: Ogni tant? Mé ü dé se ü dé sèmper… si negót vóter? Perchè
se dovrèss saé che ergü… pampam, al mète apòst söbet col me s-ciòp.
Cèca terrorizata rivolgendosi a Franco: Sciur Franco, a l's'è facc tà rde ma… a pensà ga
be, n'gh'à la dò stanse öde…
Rensì: Sigür! Öde tant! Piö öde de scé se mör.
Cèca al marito: N'pöderèss sistemà dét i mòbei del sciur Franco.
Rensì: Sigür!
Cèca: Ànse, té ghe darét öna ma a portà i de nóter. Alura sciur Franco, nóter me 'ndarèss
a cà a preparà ss.
Cià no minaccioso: Spetì ü mumènt óter dù!
I due si immobilizzano terrorizzati
Cià no: I pumà tes… la biciclèta… gira intorno ai due col fucile imbracciato al pà r pròpe
ü complotto contra de mé! Óter du? I due sempre più terrorizzati Se per caso si ergót
dizìmel che mé pampam, mete apòst töt söbet col me s-ciòp.
I due sollevati a soggetto: Sigür, söbet facc, te saré servit. Fuggono letteralmente.
Scena 19°
Cià no: A mé chi du le, i me pià ss mia.
Franco: Grassie Cià no.
Cià no: De cusè?
Franco: Perchè ti é facc stremé, e de conseguènsa per mia èga di bale i m'à dacc ól
permèss de purtà ga la i mòbei.
Cià no: Chisà perché i ó facc stremé? S'vèd chi gh'à la coscènsa sporca. Me chi tègne de
öcc, e nel caso, pampam, i mète apòst töcc dù.
Franco: Lassa stà . Porta pasiènsa perché, i signori Petrassi i me ocór per i mòbei.
Cià no: Cos'éla stà storia di mòbei?
Franco: M'à riceìt ol sfratto, e 'ndumà al ria l'ispetùr incaricà t, e l'völ la cà öda de fà ga ed
ai futuri compratori.
Cià no: Se té gh'é bisògn de mé, gh'è mia problemi. Pampam, l'ispetùr al mète apòst mé
col me s-ciòp.
Franco: Gh'è mia bisògn de rià a stó punto, pero pöderèss èga bisògn de té.
Cià no: Alura fà m saé ergót, che mé, pampam mète apòst töt.
Franco: Va be. Grassie tà nt.
Cià no esce di scena
Franco va a chiamare Daniela e gli altri che entrano alla spicciolata
Scena 20 °
Franco: Té sté mei Daniela?
Daniela: Se, grassie.
Ugo: Se gh'é t' de scé importà nt da “interrompere il mio lavoro?â€
Franco: Riunione di famiglia
Ugo: Ebbene sentiamo.
Franco: Öna bela notissia. I mòbei mi sistema in cà di Petrassi.
Ugo: Se ghe èntra i mòbei? Mé só forse perdìt vergót?
Daniela: Come sèmper dopo töt
Diego: Se l'è sta storia? Mé só negót.
Daniela: Per ol sfrà t. Domà al ria l'ispetùr per la vendita de chesta cà , pó i rierà i persune
interesà de al'aquisto, e nóter a n'gh'a de lasà ghela öda. Purtròp me l'à saìt poch fà , e ü di
problemi l'è apunto la mobilia.
Franco: Chesto problema al gh'è piö. I mòbei i è sistemà cc.
Ugo: Sicüramét ol prim laùr che i farà i Petrassi l'è la vendita del nòst mobilio.
Franco: Te asicüre che ghi tegnerà in custodia copà gn de l'öle sant.
Daniela: Come é t' fà cc a tirà i dét e a convincei? I ghe pöl mia èd.
Franco: Gh'ó ön ass in de mà nega.
Diego: Oltre al mobilio, immagine che póa nóter 'n dovvrèss sparé.
Daniela: Già ! Chesto l'è ol problema piö gròss.
Franco: Pöderèss domandà ga ai Petrassi de ospità ga…
Daniela: No! Per l'amur di sancc.
Franco: Te asicüre che col'aiuto del Cià no s-ciopetù i ghe ospiterà .
Ugo: Alura l'è ol Cià no s-ciopetù l'asso nella manica?
Franco: Esatto!
Ugo: A mé l'me par ol dù de picche, óter che asso. Pensì che l'ghe rià a mia a capé che la
parola spiriti, l'è mia ol cognòm de chi l'ghe roba i pumà tes, ma i personaggi del me lìber, i
mórcc.
Daniela: Amò la storia de chei chi sgùla denà cc ai finestre per fa scapà i inquilini. Che
fantasia che té gh'é.
Diego: Me tróe che la storia la séss bela. I ghe ölerèss 'ndomà denà cc ai nòste finestre
per fa scà pa i possibili aquirenti.
Franco illuminato: Brà o Diego! Ó truà t la solussiù póa de chesto problema. Bisògna
festegià !
Va allo stereo lo accende. Si sente il solito latino americano. Poi con la sorella
ballerà .
Daniela ridendo: Basta matucù. Basta.
Franco spegnerà lo stereo
Daniela: Adèss però spiéghega la solussiù del secondo problema.
Franco: 'Ndomà , ispetùr e aquirenti i scaperà , perchè de fò de chela finestra le, i sgulerÃ
'nà cc e 'ndré di persune come i mórcc del tò lìber Ugo.
Ugo: Mé scrìe chi laùr che, ma ghe crède mia. Fà m mia grignà , o mèi: lucià .
Franco: Ugo ol tò lìber l'à creà t la “soluzione ultima.†Gh'ó doma bisògn di persune che i
stà fò dela finestra.
Ugo: Fenessela de cönta sö bambusà de, e pó a n'sè al quart pià , te ghe öl l'elicottero con
tacà t sö chès-ce ché che i va 'nà cc e 'ndré. Cönta mia sö de mé, e pó, va 'ndé l'Àda té e
chi te l'à mai dìcc! Esce
Scena 21°
Daniela: Scüsem Franco, ma ncö n'ó sentìde asé. Ah,ólerèss dat ü consiglio, tègn sö ol
capèl söl có al cantér. Ol sùl, al da ala crà pa .Esce
Scena 22°
Diego: Zio, mé te crède, però n'sè restà cc mé e té.
Si sente bussare alla porta
Franco: Avanti!
Entrano i coniugi Petrassi
Cèca: Sciur Franco, n'sè próncc a portà vià i mòbei.
Rensì: Sigür!
Cèca: Rensì tass e cumìncia a laurà .
Franco: Ü mumènt! Signori Petrassi, gh'ó bisògn de óter póa 'ndumà matìna.
Cèca esasperata: Amò? Diga ergót Rensì!
Rensì titubante: E… zemò gh'è ol traslòch de fà e…
Franco: E ghe sarà póa ol nòst amìs Cià no s-ciopetù.
Cèca: Alura n'sè a sò completa dispusissiù! El vira Rensì?
Rensì: Completa!
Franco: Sére sicür dela òsta colaburassiù. Diego, che té se ü mago del computer, te ghe
faré öna foto col telefunì ai signori che presèncc.
Diego: Nissü problema.
Franco: Però la gh'à de someà öna someà nsa de cent'à gn fà .
Diego: Ho l'applicazione nello smart phone. La tramuto in bianco e nero, e la invecchio,
ma perché?
Franco: Fìdess.
Cèca: Alura nóter n'và de la a mètess apòst n'pó per la sumeà nsa e 'ntà t n'cumìncia a fa
ol traslòch. Rensì cià pa chel tà ol lé, che mé pórte de la chesto. Prendendo un piccolo
oggetto
Rensì: Perchè n'fà mia cà mbe che…
Cèca: Tass! Séra sö la bóca e laùra.
Ognuno col proprio oggetto escono di scena
Scena 23°
Diego: A stó punto i persune i gh'è. Resta ü piccolo problema.
Franco: Cioe?
Diego: N'sè al quart pià e sensa terà ss.
Franco: Preoccupess mia, che mé Tizio, Caio, e Sempronio n'fà i mirà coi.
Prende il cellulare e chiama
Tissio só mé! I zemò getà t? Si di machine de guèra. Scóltem mé, gh'ó bisògn de óter tri
che söbet… parle mé col geometra… alura, gh'ì de cargà söl camion di pontègi de montÃ
che a cà mé, al'interno del curtìl… quà ce méter? Fa un veloce calcolo mentale Dés
méter in lunghèsa… comè söbet facc? Spèta ü momènt, o mia finìt, des méter in lunghèsa
e in altèsa per rià al quà rt pià … só mia mà t, ve preghe l'è questiù de éta o de mórt...
Su questa telefonata si chiude il sipario
Fine primo atto
Secondo atto
Scena 1°
La scena si apre con Franco all'interno di una stanza semi vuota, tranne un tavolo
due sedie e una fotografia inizio novecento, che ritrae i signori Petrassi. Diego sta
fuori dalla finestra truccato da zombie
Franco: Bon, töt apòst! Diego l'è stà bel ol ponteggio?
Diego saltando: L'è mia mal.
Franco: Tizio, Caio e Sempronio i à facc pròpe ü bel laurà stanòcc. I m'à muntà t quà ter
pià de pontègio per dés méter de lunghèsa. Adèss ésa 'ndét.
Diego: Salte dét!
Franco: No! Té se fé mal. Va al terassì di sciur Petrassi, ègne la póa mé, scé ghe spieghe
cosa i gh'à de fà .
Esce di scena
Scena 2°
Entra Daniela dalle camere
Daniela: Ugo möess che i sciur Petrassi i ghe spèta, pó mé gh'ó de 'ndà a fà i mestér di
sciur Zombi.
Ugo: Rie, rie.
Daniela: Là ess zó ol müss! Va che cera che té gh'é sö stamatìna.
Ugo: Per forsa, ó dürmit negót.
Daniela: Te capése. Ol sfratto, i pensér.
Ugo: Ma che pensér! Töta nòcc ü casòt del'inferno, rumùr de fèr che sbatìa ü cuntra l'óter,
martelà de…
Daniela: Mé ó dürmìt benone.
Ugo: Pòta té! Té gh'é dét i stupà cc 'ndì urège.
Daniela: Certamét perchè, quando té rùnchet somèa de èss del marengù. Té fe tremà i
véder.
Daniela esce dalla porta dell'appartamento
Scena 3°
Ugo: La fà prèst lé a…
S'interrompe accorgendosi che alla finestra ci sono dei tizi incappucciati
Ugo: Pöl mia èss… col me lìber ó desdà t delbù i mórcc. Ma che stüpidà da só dré a
pensà ? Sarà dóma la mancà nsa de sunch. Adèss ghe fó ed mé! Va alla finestra Spiriti
immondi tornate nell'oltre tomba.
In questo preciso istante Rensì starnutisce facendo ballare l'assale del ponteggio, il
che fa lanciare un urlo a Cèca
Cèca barcollando e aggrappandosi al marito: Oooooo uuuuurcaaaaaa…
Ugo spaventatissimo: Alura l'è ira! Via! Fuggendo fuori dall'appartamento
Intanto nel quadro della finestra entra pure Franco
Cèca a Rensì: A té fé balà töt ol pontègio! Móchela de starnüdé.
Rensì: Ó ciapà t ol fregiùr.
Cèca: Té n' fé mai öna giösta!
Rensì a Franco: M'é parìt de sènt la uss del tò cögnà t.
Cèca: Se ölet saé té Rensì! Té gh'é sèmper de mèt dét ol bèch?
Franco: Ma no! L'sarà restà t 'mpéss la televissiù.
Cèca: Pöl mia èss! L'è 'ndel nòst apartamét la òsta televissiù.
Franco: Alura l'è mei che turne 'ndét a isà me surèla e l'so òm perché lur i sà negót.
Cèca: E nóter se n'fà ?
Franco: Stì che. Gh'ì de èss próncc a ogni eveniènsa se l'rièss ergü.
Cèca: Giöst! Sera fò la porta del nòst terà ss però, se l'sà mai. A che te fo èd perche gh'è ü
picol difèt e… Cosi dicendo si allontanano dalla finestra
Scena 4°
Nel frattempo entrano silenziosamente dalla porta dell'appartamento Ugo e Daniela
Ugo: Che, fò dela finestra te dìze!
Daniela: Fenéssela de töem in giro! Quaéi de fantasmi Ugo?
Ugo: Sito! Va ala finestra a èd se l'è mia ira.
Daniela: Gh'è mia bisògn de 'ndà la a ardà fò. Gh'è negót de negót.
Ugo: Sérela fò almeno.
Daniela ironicamente: La là se èrta perche l'fà cold e scambia l'aria.
Ugo: E se i vegnèss det i là der?
Daniela ironicamente: Se! I ve sö col elicottero i lader, n'sè al quà rt pià ... ironicamente
ma i fantasmi i vùla e i pöderèss ègn dét.
Ugo: Sigür!
Daniela: A té tà mbor.
Ugo: Te dize che i éra le fò dela finestra, e mé gh'ó dicc: “tornate nell'otre tomba spiriti
immondi.â€
Daniela: E magà re lur i t'à respundìt: “Va bene signor Ugo.â€
Ugo: No, no! I a casà t ön'èrss che me s'é 'ndrissà t sö töcc i péi. E só egnìt a circà t.
Daniela: A té Ugo, cöntem piö sö. Fam piö pèrd tép. L'è zemò tarde, e dovrèss èss zemò
a fà i mestér a cà di sciur Zombi. Uscendo seguita da Ugo
Ugo: Te dìze che l'è ira… lassem mia de per mé. Te preghe! Và mia di Zombi.
Daniela: I sciur Zombi i paga bé ncö che l'è sà bat. Esce
Scena 5°
Ugo va mestamente verso le camere. Nelle vicinanze dell'uscita, e defilato dalla
finestra, si ferma allarmato dai versi dei Petrassi ricomparsi nel quadro della
finestra.
Petrassi: Oooooooo… uuuuuuu via de che uuuuu… chesta l'è cà nòsta. Fò de leeeee!
Oooooooo… uuuuuuu via de che uuuuu… chesta l'è cà nòsta. Fò de leeeee!
Ugo pietrificato e terrorizzato al pubblico: Ó risuscità t i me personaggi. L'è inötel
scapà . Gh'ó de espià töte i me colpe. 'Ndó de là a mèt sö ol mantèl de penitènsa.
Esce.
Scena 6°
Rensì: M'é parìt de èt ergü.
Ceca: Se la tò umbra! Tass Rensì. Piötòst, guardando all'interno m'à pruà t la scena per
chi? Gh'è 'n cà nissü.
Rensì: Piantèm che töt! 'Ndèm a cà nòsta.
Cèca: N'pöl mia. Gh'ó dicc de serà ga de fò per pura di lader.
Rensì: N'và , e ndescià a la porta del nòst terà ss.
Cèca: Tass Rensì. Tass.
Rensì accalorandosi e agitandosi: N'sè o no i padrù de cà nòsta? N'và e ndescià a.
Cèca traballando: Fenessela de agità ss che te fé balà töt ol pontègio. I cià v gh'ì a lü, ol
Franco.
Rensì: Té püdiét dil a prima.
Cèca: Se ölét che ta dize? Che te gh'é la crà pa düra compà gn d'ü sòch. E fenéssela de
möv sö töt.
Nel frattempo rientrano Franco, Cià no e Diego.
Scena 7°
Franco: Chisà 'ndóe i sarà 'ndà cc me sorèla e l'sò òm?
Diego: A chi du la. Indicando i coniugi all'esterno che gesticolando mimano il litigio
Franco: O signur sere desmentegà t de lur. Chiama Signori Petrassi?
Cèca riavendosi dal litigio: L'era a ura! Serà da de fò, sensa negót de tacà ss, e con
chèsto che indicando Rensì l'sighèta a fa balà ol pontègio.
Rensì: Té se té che té me fé agità .
Cèca: Fenessela docà . Te Franco? Se t'é egnìt in mènt de serà m de fò?
Franco: A me l'à dicc lé Cèca de serà v de fò, po dopo ó acetà t l'invito de Cià no a bìff ü
cafenì a cà so e…
Cèca: E certo. Mé che de fò a spetà i tò còmocc, Per fürtüna té gh'eret dóma de 'ndà dét ü
mumènt a circà tò surèla?
Diego: La mama? L'è 'ndà cia a laurà .
Franco: Ah già , che bambo che só, adèss me regórde! Me surèla la gh'éra de 'ndà a fà i
mestér.
Céca: Té püdiét mia regurdà ss prima? Té sarèsset mia 'ndacc dét a circà la, e n'sarèss
mia restà cc serà cc de fò.
Cià no: Bando ai bà le n'va nà cc o mia có sta storia.
Cèca intimorita da Cià no: Va bé sciùr Ciano.
Cià no: Senò pampam ve n'dó ü filigòt e po vé böte zó del pontègio.
Cèca impaurita: 'Ndèm 'nacc. 'Ndèm 'nacc.
Franco: Té gh'é rezù Cià no! Alura n'cumìncia a pruà . Signori Petrassi, fìm vèd cosa gh'ì
de fà .
Cèca impaurita: Ü mumènt! Fà ga ciapà fià t.
Franco: Quando si próncc cumincì.
Cèca: Pronti.
Franco: Avanti.
Petrassi cominciano a fare versi: Oooooooo… uuuuuuu via de che uuuuu… chesta l'è
cà nòsta. Fò de leeeee!
Franco: Benissém. Rivolgendosi poi a Cià no e Diego E óter dù invece?
Cià no: Mé só l'inquilino che in bà nda e só perseguità t di mórcc chi völ mandà m via.
Franco: Perche de té i mórcc i se fà èd, sicóme i völ fat stremé. I spiriti i se fà èd dóma de
chèi chi völ comprà la cà , o de chì abita che. Capìt? Té Cià no te riét che disperà t.
Diego: Mé stó che fermo compà gn d'öna statua, pó 'ndó fò söl pontègio.
Franco: Perfetto!Töcc chèi chi vegnerà che per comprà la cà , i dovvrà scapà viÃ
stremìcc.
Cià no: Ghe paserà la òia de comprà l'apartamènt, e se la ghe pà sa mia, pampam, ghe la
fó pasà mé col me s-ciòp. Pampam i mète apòst töcc.
Si sente un rumore provenire dalle camere
Cià no: Té gh'é in cà ergü?
Franco: No!
Rensì: M'era parìt de èt ergü prima e…
Cèca: Tass! Parla piö per ol per negót docà .
Cià no: Alura al pöl vèss dóma ü lader che l'è egnìt sö del pontègio e alura mé, pampam.
Al mète apòst söbet.
Franco: Sssito. Me l'cià pa sènsa fa rumùr.
Cià no: Lassem fà a mé.
Prende il fucile per la canna e va dietro la porta.
Scena 8°
In questo momento entra dalle stanze Ugo, con mantello incappucciato. Cià no gli
da il calcio del fucile sulla testa. Ugo stramazza a terra
Cià no: Facc!
Franco si abbassa a guardare e si accorge dell'equivoco
Franco: Ma... l'è ol me cögnà t.
Diego: Papà dèsdet sö.
Franco: Ciao! Co la legnà da che l'a ciapà t al dormerà 'nfìna domà . Gh'è piö tép de pèrd.
N'gh'à de scùndel.
Cià no: 'Ndóe?
Franco: In bagn. Me l'mèt in de à sca de bagn pó me l'quà rcia zó con vergót. 'Ndèm a èd
cosa n'pöl dorvà .
Scena 9°
Franco e Cià no escono verso la zona notte. Diego rimane tentando di rianimare il
padre
Diego: Sveglia sö! Sveglia.
Ugo apre gli occhi, si mette seduto dando le spalle a Diego ma vedendo i signori
Petrassi alla finestra incappucciati.
Ugo: Nooo! Amò óter spiriti immondi, vià de chèsta cà !
Diego gli si porge davanti dicendo: Sé t' dèst?
Ugo: Póa i zombi… alura l'è ira! Só mórt! Sviene
Scena 10°
Rientrano Franco e Cià no
Diego: L's'è desdà t ü mumènt, ma quando l'm'à ést l'à dicc: “só mórt!†E l'è svenìt.
Cià no: L'sarà stà cc ü riflèss invuluntà re. Pöl mia èss dopo la bòta che l'à ciapà t sö.
Franco: Dai sö portèmel de là . Diego tègn vèrt la porta.
I tre i qualche modo lo trasportano nella zona notte e ritornano
Cià no: Alura, mé 'ndó a preparà ss
I Petrassi sempre ala finestra
Cèca: Nóter n'sè apòst.
Diego: Io mi preparo qui immobile.
Franco: Perfetto.
Suona il campanello Franco va al citofono
Franco: Salga pure ispettore quarto piano prima porta a sinistra. Aspetti un momento al
citofono Coprendo la cornetta si rivolge a Cià no T'é tirà t zó l'interudùr del'ascensör?
Cià no: L'ó tirà t zó! L'éra n'pó dür, alura gh'ó dacc öna bòta col mà nech de s-ciòp. L'à facc
öna sfiamà da…
Franco: Té l'é desfà t insoma.
Franco riaprendo la conversazione al citofono: Ah dimenticavo, l'ascensore non
funziona. Riposiziona la cornetta Interudùr desfà t, ma almeno scé l'è zemò strach
quando al ria sö.
Si sentono dei rumori provenire dalla zona notte. Diego va a sbirciare
Diego: Ól papà al s'è desdà t.
Cià no: Al gh'éra mia de dormè 'nfìna a domà ?
Franco: Oh no! Chesta la ghé ülia mia. Credìe mia che l'gh'èss la crà pa scé düra.
Cèca: Adèss se n'fà ?
Franco: Booh. L'è tròp tarde. Mé e ol Cià no n'gh'à de fà la scena ma se l'vé 'ndét l'Ugo
l'va töt a ramengo.
Diego: Gh'ó ön idea! N'fà finta de mia èdel, come se ol mé papà l'séss invisibile. Che l'ghé
séss mia.
Franco ironico: E brà o. Scé l'pensa de èss mórt.
Diego: Appunto. L'a zemò dicc prima e adèss a l'sé convincerà .
Franco: L'è mia mal come truà da. Giöst! Ü n'piö che l'farà stremè chi l'vé ché per
mandà ga vià . Alura, se Ugo l'vé de ché quando tóca mé e té Cià no, n'gh'à de fa fìnta de
mia èdel. Decorde?
Cià no: E lur che i gh'à de fà i mórcc se fà i?
Franco: Fra mórcc i pöl fà chel chi öl. Ugo l'crederà de èss mórt e nsóma... fra de lur
spiriti i sé èd.
Suona il campanello
Franco: Un attimo! Óter dù Ai Petrassi sparì de lé. Té Diego fèrmes chè fermo come öna
statua, pó dopo té l'sé cosa gh'è de fà .
Cià no: Mé adèss come fó a 'ndà vià ?
Franco: Scùndess de dré à la porta e quando l'te da i spà le té filét fò.
Cià no si mette dietro la porta. Si sente di nuovo il campanello
Franco fa dei cenni d'intesa a Cià no e poi apre la porta
Franco: L'è zemò rià t ispetùr? Che velocità ! Avanti prego.
Scena 11°
Entra in casa un uomo distinto. Cià no con passo felpato esce fuori
Ispettore: Mi piace tenermi in forma. Quattro piani di corsa.
Franco: Gh'ó giösto lassat che ü taulì e dò scà gne.
Ispettore: Benissimo, cosi potrò sbrigare le pratiche coi clienti comodamente. Apre la
valigetta toglie scartoffie Adesso se vuol lasciarmi…
Franco: Certo. Mé 'ndó che n'bà nda. Se l'gh'à bisògn l'mé cià me pür.
Ispettore senza alzare gli occhi dalle scartoffie, fa segno a Franco di andarsene
dicendo: Bene bene. Poi si accorge dello zombie Non siamo a carnevale. Quello cos'è?
Franco: Quello… cusè?
Ispettore: Quel fantoccio che sembra un morto vivente! Su! Lo porti via.
Franco: L'me scüse ma mé ède negót.
Ispettore: Se pensa di prendermi in giro, ha sbagliato persona. Lo porti via alla svelta!
Franco: Ma lü l'è mà t? Mé ède negót! Se l'gh'à di allucinassiu l'se rà nge.
Ispettore: Ma non vede che li immobile c'è un tipo travestito da essere immondo?
Franco: Ó dicc che mé ède negót!
Ispettore: Pensa forse di intimidirmi con questa trovata carnevalesca, e pure di cattivo
gusto.
Franco: Me öle stremé pròpe nissü. Töte i ölte sta storia.
Ispettore: Quale storia.
Franco: Quaéla? Quando l'vé ché ergü interesà t ala cà , i salta fò i spiriti chi vèd dóma lùr.
Mé só stöff!
Diego come uno zombie esce dall'appartamento
Scena 12°
Ispettore ridendo: Ha visto? Il suo complice, quell'essere è uscito. Ha aperto la porta ed
è uscito. La finisca con questa farsa. Adesso se ne vada!
Sul finire della frase entra dal reparto notte Ugo avvolto in un mantello
Ispettore: E questo chi sarebbe? Cos'è? Una riunione condominiale questa?
Franco: L'mé scólte bé öna ölta per töte. Che n'ghé sé dóma mé e lü! Capìt? Dóma mé e
lü!
Ispettore: C'è pure il signore in mantello nero.
Franco: Se. Belfagor! La fenesse per piasser.
Ugo: Franco? Só mé, Ugo ol tò cügnà t.
Ispettore: Franco?
Franco: L'fà comè a saé ol me nòm?
Ispettore: L'ha detto suo cognato Ugo qui presente.
Ugo: L'è ira Franco. Me èdet mia? Só che izì a té.
Franco: Adèss l'è lü che l'è dré a töem in giro. Al s'è infurmà t söla me faméa per saé i
nòm?
Ispettore: Assolutamente no! L'ha detto suo cognato qui presente.
Franco: Ma sé ol me cügnà t l'è mórt.
Ugo fra se: Alura l'è pròpe ira.
Ispettore: Come morto?
Franco: Mórt con öna bòta söl có öna quà ch miss fà .
Ugo: Comè öna quà ch miss? La me fa mà l amò adèss. S'vèd che ol tép al pà sa ala svelta
'ndé l'oltre tomba.
Ispettore: Come signor Ugo?
Ugo: Ó dicc che la me fà mà l amò adèss.
Intanto Ugo s'è seduto su di una sedia
Franco: Ma con chi l'è dré a parlà ?
Ispettore: Con suo cognato.
Franco uscendo: Chesto che l'è 'ndà cc fò de có. Ghe proebése de ufènd la memoria del
me caro defunto Ugo. Ól me cügnà t l'è mórt! Mórt stechìt! Poi emozionandosi e
piagnucolando teatralmente Magà re l'föss che amò, póera stèla.
Franco esce
Scena 13°
Ugo al pubblico: Pensà e mia che l'me öless scé be ol me cögnà t.
L'ispettore ha perso ogni sicurezza, diventando tentennante. Si siede facendo finta
che non sia successo niente e ignorando Ugo che gli è seduto accanto
Ispettore comincia a parlare fra se: Meno male soli. Pensa con che gente si ha a che
fare. Non so per quale motivo voglia prendermi in giro. Prima mi mette qui un pagliaccio
vestito da morto vivente che…
Appare lo zombie alla finestra
Scena 14°
Ispettore balbettante: Ma… ma… ma...
Ugo: E già ! E l'pènse che gh'è mia ol terà ss. L'è suspés in aria. Fluttua! Mimando le ali
Ispettore impaurito: Ma lei non esiste… è morto qualche mese fa.
Ugo: Esisto come spirito.
Ispettore: E quello fuori dalla finestra?
Ugo: Booh? A parte i spiriti dela finestra, l'è ol prim che ó ést a tu per tu quando só mórt.
A l'gh'à de èss ol purtinér del'aldilà .
Ispettore: Come mai io posso vederla, mentre suo cognato no?
Ugo: Al só mia. Só apéna pasà t de ché e l'só gnamò mia come la funsiùna de sta bà nda .
Ispettore: Per favore mandi via quello alla finestra.
Ugo rivolto allo zombie: Capo? L'pöl 'ndà vià per piasser, o li spèta ergü d'óter?
Lo zombie fa segno di si con la testa
Ugo: Gh'è ü nuovo arrivo? Chisà chi l'sarà . 'Ntà t però l'indà ghe vià per piasser.
Lo zombie va via
Scena 15°
Ispettore: Grazie. Cosi va meglio e posso lavorare.
Ugo incuriosito: Laurà ? Per cusè?
Ispettore: Dovrei conferire con dei clienti per la vendita di questo appartamento. Ma a lei
a quanto pare, l'affare non dovrebbe più interessare.
Ugo: A mé no ma, a mé moér sicüramét se.
Ispettore: Be allora potrei parlare con sua moglie se l'affare dovesse interessarla.
Ugo: Adèss la gh'è mia. L'è 'ndà cia di zombi.
Ispettore: Ho capito. Se è andata dagli zombie vuol dire che anche sua moglie è
trapassata. Anche la sua consorte non dovrebbe più essere interessata all'affare.
Ugo: Ma no, l'è interesà da ecóme, ma stamatìna l'è 'ndà cia a fà i mestér. Di zombi!
Ispettore: Gli zombie… i morti viventi vuol dire.
Ugo: E beh… i gh'à n'pó de à gn.
Ispettore: Beh... ci credo. Sono morti gli zombie.
Ugo: Esagerèm mia. I gh'a töcc dù ü pé 'ndé fòsa, mai e gnemò mórcc.
Ispettore: Ma se sono zombie vuol dire che sono morti. Viventi ma, morti.
Ugo: Ma che mórcc, i signori Giulio Zombi e consorte Anita Zombi, i è mia gnemò salme.
Ispettore: Il loro cognome fa Zombi! Adesso ho capito.
Ugo: Sigür! Gh'é ülia tà t a capéla? Al me pà r n'pó intregòt lü nèh. Sensa ofésa
Si sentono due fucilate in sequenza
Ispettore: Ma che succede adesso? Cosa sono questi spari?
Ugo: Dela ùs, i me pà r chèi del s-ciòp del Cià no.
Scena 16°
Irrompe in casa Cià no allarmato
Ugo: L'ó dicc mé.
Cià no all'ispettore: Lü chi l'sarèss?
Ispettore: Chi è lei piuttosto. Come si permette.
Cià no: Calmo perché, pampam te dó söbet öna s-ciopetà da per cumincià .
Ispettore impaurito: Appunto il fucile… la prego di rinfoderare l'arma.
Cià no: Rinfo cusè? Sé t' dré a cönta sö? Sterlöch!
Ispettore: Potrebbe metter via l'arma, per favore?
Cià no: Pöde mia! Gh'ó tirà t a chi le chi sgùla fò dela finestra. I è mia pasà cc de ché per
caso?
Ispettore imbarazzato: Potrebbe chiederlo al signore qui presente.
Cià no: Quaél?
Ispettore additando Ugo: Lui!
Cià no: Mé ède nissü. Piötòst, lü se l'fà che?
Ispettore: Sono qui in veste di proprietario di questa casa sfrattata ai precedenti inquilini.
Cià no: A l'à ciapà t öna bela gà ta de pelà .
Ispettore: Perchè?
Cià no: I mórcc chi sgùla a töte i ùre fò dela finestra per mandà vià chi che abita dét,
perchè la cà l'è tròp vizìna al cimitero.
Intanto Cià no va alla finestra e punta il fucile fuori
Ugo: Cupiù! Se sére iv te denucià e per plagio.
Ispettore sottovoce a Ugo: Come scusi.
Ugo: Chèl che l'à dicc, l'è scrìcc söl lìber che só dré a scrìv.
Ispettore: Ah! Lei era uno scrittore?
Ugo: De grande fama. Insoma piö che grande fama, de gran fà m.
Intanto Cià no fa finta di accorgersi delle voci
Cià no: Ma con chi l'è dré a parlà ?
Ispettore: Con lui col signor Ugo.
Cià no: Chi l'völ ciapà per ol cül lü?
Ispettorre: Nessuno, nessuno.
Cià no: A perchè senò…pampam! Al me scólte bé! Ugo l'è mórt sess mis fà .
Ispettore: Certamente, certamente.
Cià no: Adèss al se sènte zó, perchè si ria amò, mé spare e ölerèss mia che l'sé truèss tra
ol me s-ciòp e lur.
Ispettore si siede timidamente mentre Cià no va verso le stanze col fucile spianato
ed esce
Scena 17°
Ugo: Se l'è come 'ndèl me lìber, ól Cià no al pöl vèd i mórcc perche i è lur chi völ fass vèd
per stremél e mandà l vià de ché.
Ispettore: Ma allora come mai non vede lei che… mi scusi il termine, è trapassato.
Ugo: Magare só amò in öna fase latente… insóma só gné carne, gné pèss.
Ispettore: Ma io la vedo.
Ugo: Chesto l'è ü mistero. Bisognerèss dumandà ghel al padrù additando il cielo ma
n'fìna adèss ó 'ncuntrà t dóma ol purtinér.
Torna Cià no e appoggiandosi al tavolo dove è seduto l'ispettore minacciandolo
Scena 18°
Cià no: Alura? L'à ést nissü lü?
Ispettore timidamente: Mi scusi, ma chi sarebbero questi individui che dovrei vedere?
Cià no: Chi le 'ndé fotografia. I bisnóni di Petrassi. Al sa 'ndóe l'éra chela fotografia le?!?
Ghe l'dize mé. Al cimitero söla sò tùmba.
Ispettore: Come mai adesso è qui?
Cià no: I l'à stacà da dela lapide per tacà la sö le, perchè lur i völ vègn a stà ché.
Ugo davanti alla foto: Só rincurzìt adèss. Quà ce laùr i è cambià cc in séss miss.
Cià no sempre minaccioso nei confronti dell'ispettore
Cià no: Sti fürbù… se i me cà pita a tìr, pampam i mète apòst mé söbet.
Ugo alle spalle di Cià no
Ugo: Se té sé bambo. Al se t' cosa al ghe fà ol tò s-ciòp ai mórcc? Negót bà mbo!
Cià no sempre come sopra: Pó i cià pe e i sòtre 'ndél me órt, se i völ mia stà al cimitero.
Intanto Ugo si siede dicendo: A té lóch. Té se bù gnà a de tègn i pumà tes in del tò órt.
All'ispettore L'pöl mia sèntem stó sigulòt.
Cià no sempre come sopra: Pó cià pe ol zombi e l'fó a tuchetì, pó ghe l'dó ai póie.
Ugo: Che scé i farà i öv mà rs! Té gh'é pròpe ol cervèl di tò póie.
Cià no: Adèss, me sènte zó.
Ispettore additando la sedia dove è seduto Ugo
Ispettore: Veramente… c'è...
Cià no: Veramente c'è cus'è? L'è forse occupà da de ün'óter mórt? Ü in piö, ü in meno.
Su queste parole per vendicarsi, Cià no appoggia forte il calcio del fucile sul piede di
Ugo che nel frattempo si stava velocemente alzando. Ugo risiede con una smorfia di
dolore, e Cià no gli siederà addosso.
Ispettore: Comodo? signor…
Cià no: Negót a fà cc! Me pà r de èss sentà t zó sö 'ndü nìd de serpèncc velenùss. I
mórcc… lùr i me fa sènt chesto efèt. Ma é òia de schisà i chès-ce serpèncc.
Strusciandosi violentemente sul corpo di Ugo. Poi alzandosi e lasciando Ugo
dolorante dice: Mé adèss 'ndó ma, l'se regórde che i mórcc i vegnerà póa de lü. Cosi
dicendo fa un saluto militare calando il calcio del fucile di nuovo sul piede di Ugo.
Dietrofront ed esce
Scena 19°
Ugo dolorante: Madóna mé che dulùr!
Ispettore: Uno spirito non dovrebbe sentire dolore fisico.
Ugo:Te l'ó dicc che só gné carne gné pèss. Insoma, só gnemò del töt spirito. Avviandosi
alle camere
Ispettore: Adesso dove va?
Ugo zoppicante: Al cèss! Va be? Esce
Scena 20°
Ispettore: Magari sto sognando. Di sicuro. Ma adesso sono sveglio e torno al lavoro.
Squilla il cellulare
Ispettore: Signorina Matilde, come va?... Sono contento… si l'aspetto… è un vero sollievo
tornare a lavorare coi viventi… è un modo di dire… come dire, avere a che fare con
persone piene di vita… allora l'aspetto… quarto piano prima porta a sinistra… a dopo.
Chiude la telefonata
Scena 21°
In questo momento entra in casa Daniela
Daniela: Ugo, Ugo!
Ispettore alzandosi e andando incontro a Daniela: La moglie del signor Ugo?
Daniela: Si perché?
Ispettore: Condoglianze per suo marito.
Daniela: Magà re. Comunque grazie ma, lü chi l'sarèss?
Ispettore: Sono l'addetto alla vendita di questo immobile.
Daniela: Piacere. L'è mia che per caso l'à ést ol me marito?
Ispettore: Certamente… cioè, come faccio a vederlo? La buon anima vive in un altra
dimensione.
Daniela: Sigür! ? 'Ndì nìoi. Fra le nuvole.
Ispettore alzando gli occhi al cielo: E già , prematuramente fra le nuvole.
Daniela: Piö che prematuramente, l'è permanentemente fra le nuvole.
Ispettore: Purtroppo ma, per tornare sulla terra, voglio venirle incontro. Essendo a
conoscenza della sua nuova condizione, potrei farle un prezzo di favore per l'acquisto di
quest'appartamento.
Daniela: Al me scüse, ma quale sarèssela la me nöa cundissiù?
Ispettore: Essendo suo marito ormai permanentemente fra le nuvole, la sua condizione è
quella di vedova.
Daniela ridendo ironicamente: Vedova? Magà re!
Ispettore: Capisco che il dolore la confonda ma…
Daniela: Sfrattata! La me nöa cundissiù l'è che só stà cia sfratà da pròpe de chesta cà .
Come pöderèss cumprà la se gh'ó gnà a i lacrime per lücià .
Ispettore: Ah è cosi?
Daniela: Pròpe!
Ispettore cambiando atteggiamento: E allora se ne vada e non mi faccia perdere altro
tempo.
Daniela: Decórde ma, ülìe saé dóma se l'éra mia ést ol me òm.
Ispettore aprendo la porta e prepotentemente cacciando Daniela: Se ne vada!
Sparisca dalla mia vista stracciona!
Daniela: Ma mé…
Ispettore: Via!
Scena 22°
Ugo appare sulla scena proprio su questa frase, mentre Daniela uscendo
mestamente gli da le spalle
Ispettore: Dannati straccioni.
Ugo: Chi? Se dà ol caso che chela la séss la me èdoa.
Ispettore: Allora? Ho già perso fin troppo tempo e...
In questo momento alla finestra compaiono i Petrassi
Petrassi: Ooooooo… via de cheeee, chesta l'è cà nòsta.
Ispettore: E loro?
Ugo: I bisnóni di Petrassi. Toglie la foto dal muro e mostrandola dice: Al varde, i è
pròpe lur.
Ispettore: È vero!
Petrassi: Via de che imbesüìt, o n' vegnerà a gratà t i pé töte i nòcc.
Ispettore: Coco… cosa?
Ugo: Bisogna espià i i pecà cc. Specialmét chel de tratà mal i póere vedove.
Petrassi: Cra, cra, cra, cra n' te tirerà zó la grépola.
Ispettore: Grep... cosa… che lingua parlano? Cosa dicono?
Ugo: Orobico orientale antico
Ispettore: Non capisco… che lingua?
Ugo: Bergamascù! Me desmentegà e che l'è n'pó 'ntréch. I à dicc che i te pelerà i pé a
fórse de gratà i. Töte i nòcc!
Ispettore: No, questo no!
Ugo che vuole vendicare la moglie: E già . Töte i nòcc, finche morte non giunga.
Ispettore coprendosi le orecchie: Non posso più sopportare tutto ciò.
Petrassi: L'è ira… ira… ira… oooooùurca stó pontègio. Rensì stà atènt! Rà sa de sterlöch.
Si allontanano traballando
Appare in casa lo zombie
Scena 23°
Ispettore balbettante: Nooo! Anche questo? Non ne posso più!
Ugo indicando il cielo: Me sà tà nt che ol principà l l'à ést come la tratà t la me vedova.
Ispettore: Dica al suo principale che mi dispiace.
Ugo: Secondo mé l'è tròp tarde. L'è rià t ol purtinér. Allo zombie Capo, l'è rià t ol nuovo
arrivo?
Lo zombie con le mani indica l'ispettore facendo segno quasi
Ispettore quasi isterico additando lo zombie: Io questo lo posso vedere… com'è
possibile?
Lo zombie addita l'ispettore
Ugo: Adèss l'è töt cià r!
Ispettore: Cosa?
Ugo: Lü l'pöl vèd ol purtinèr, perchè l'è egnìt a dervéga la porta del'aldilà .
Ispettore: A me?
Lo zombie fa segno di si con la testa
Ugo: Prima o dopo tóca a töcc.
Ispettore: No, la prego… è presto, non può essere… io…
lo zombie si avvicina
Ugo: Al se cunsùle. Almeno chi du là i ghe graterà mia i pé.
Ispettore: Io adesso dovrei andare… buttando frettolosamente le scartoffie in
valigetta Anzi dovrei proprio scappare. Fugge letteralmente seguito dallo zombie
Scena 24°
Ugo: Scé zuén… però ghe stà be! Scé l'impà ra a fà ol prepotènt co la me Daniela. Al
pubblico Atensiù! Mé gh'ó augurà t negót de mal. A l's'è doma truà t in del pòst sbaglià t e
'ndèl mumènt sbaglià t.
Entra dirompente Cià no s-ciopetù
Cià no: Gh'è nissü? La caccia continua imperterrita. Bisogna mai sbasà la guardia.
Ugo: Se l'è bà mbo, al pensa de èss Rambo. Ma stà olta té me fréghet mia, perché stó che
in pé. Pròpe izì a té.
Cià no: 'Ntat che gh'è nissü fó n'pó de alenamét. Presentat arm… esegue il presentat
arm riposo! Cala il calcio del fucile sul piede sinistro di Ugo Adèss al fó ün'ótra ölta.
Ugo zoppicante: Urcaaaa… che bòta! Se ma, staölta té me fréghet piö. Me sènte mia zó,
e 'ndó söla banda mansìna de stó sterlöch. Si sposta sulla parte sinistra di Cià no
Cià no: Presenta arm... esegue il presenta arm riposo! Cambia braccio passando il
fucile sul sinistro e calando il calcio sul piede destro di Ugo
Ugo dolorante: Porca malùra che mal! Rivolgendosi al cielo Capo me pà r de èga ol
dirito dopo tat tép de dientà spirito. Pöde mia restà gné carne gné pèss. Al fà mal Esce
estremamente dolorante
Cià no in piedi al pubblico: Scé l'impà ra! Che sudisfassiù. Esce
Scena 25°
Appaiono alla finestra i Petrassi
Rensì: Gh'è piö nissü.
Franco anche lui alla finestra
Franco: L'è ira. Per forsa el là che scà pa, a come al cór.
Si sente il rombo di un motore seguito da una sgommata di pneumatici.
Franco: Me sa tà nt che m'à fà cc ü gran bèl laurà .
Cèca: L'è mia finìda! Adèss i rierà chi óter per vèd de cumprà .
Franco: N'fà come m'à fà cc col'ispetùr. Sö 'ndèm dét.
Spariscono dalla finestra
Scena 26°
Entra timidamente in casa una bella donna. “Matildeâ€Ã¨ il suo nome. Era attesa
dall'ispettore
Matilde: C'è nessuno? Ispettore? Boh, gh'è nissü. Speteró. Siede
Alla finestra appaiono Franco e i Petrassi
Franco: Decórde? Compà gn de prima ma, piö convinti. E adèss che immobili.
Matilde: Scüsìm! Magà re püdì ütà m.
Franco: Chi? Nóter?
Matilde: Se pròpe.
Scocca il colpo di fulmine. Musica “Ghost†Franco agilmente entra dalla finestra e
fa un galante baciamano a Matilde
Franco: Piacere… Franco!
Matilde: Piacere… Matilde!
Franco: Che bèl nòm… Matilde…
Matilde: Anche Franco… ü nòm scé… scé… Franco.
Cèca: Nóter se n'fà ?
Franco: Stì lé!
Matilde: Veramènt mé gh'avvrèss ün apuntamét col'ispetùr per l'aquisto de chesta cà .
Franco: Mé no… cioe ülie di che l'ispetùr l'è scapà t.
Matilde: Perchè?
Franco: Per i mócc.
Matilde: I mórcc? Alura me só sbaglià da. Pensà e de èga a che fà con öna persùna
seria… franca.
Franco perso negli occhi di Matilde: Franco… mia franca.
Matilde: Franco…
Franco: Scé l'va bé. Me só Franco.
Matilde: Intendìe l'ispetùr…
Suona il cellulare di Franco con la solita suoneria. Lui accennerà al ballo
esaltandosi per Matilde. Quest'ultima lo guarda ammirata
Franco risponde al telefono: Se Caio. Ol pontègio l'và benóne. Adèss però gh'ì de
smuntà l… ciapesela mia, te ederé a cosa l'è servìt. Ringrassia póa ol Tizio e ol
Sempronio… se ma adèss gh'ó de lasà t… Chiude la conversazione
Suona il cellulare di Matilde emanando un latino americano
Matilde risponde: Ispettore… ma cosa racconta? Gli spiriti… gli zombi in questa casa? Io
cosa faccio?… Ah non le interessa… torni qui al più presto! Neanche morto? Ma…
D'ora innanzi i due si fisseranno sempre negli occhi fino al risveglio di Franco
Matilde: L'm'à metìt zó ol telefono stó vilanù.
Franco: Ède che ghé pià ss la müsica caraibica.
Matilde: L'è la me prima passiù.
Franco: Magà re ghé pià ss póa balà la.
Matilde: Suratöt balà la.
Franco: Che coincidensa, mé só quà se maestro de latino americano.
Cèca dalla finestra: Nóter se n'fà Franco?
Scena 27°
Entra Ugo dalle camere zoppicando
Franco: Fi sìto!
Ugo: Come l'pöl parlà coi mórcc chèsto ché.
Franco sempre guardando negli occhi la donna: Matilde ghe presènte ol me cügnà t.
Matilde come Franco porge distrattamente la mano: Piacere Matilde. Signor?
Ugo senza stringere la mano: Il fù signor Ugo. Perchè mé só mórt.
Scena 28°
Irrompe in casa Cià no s-ciopetù
Cià no rivolto alla finestra: Ei le chi dù! Adèss ve fó èd mé. Pampam ve sistéme söbet.
Franco a Matilde: Chesto l'è ol Cià no s-ciopetù. Inquilino de chèsto condominio.
Cià no sta ancora nella parte del perseguitato
Matilde: Piacere Matilde. Porgendo la mano come sopra
Cià no: La me distürbe mia che gh'ó de ciapà la mira e sbrindelà chi dù le.
Rensì agitandosi: Al fà delbù chèsto ché.
Cèca: Rensì fenessela de tremà che té fé balà töt ol pontègio
Cià no: Certamét che fó delbù, bröte bestià se. Prendendo la mira
Franco risvegliandosi: Basta scé! La commedia l'è finìda.
Ugo a Cià no pensando di non essere visto: A té Cià no s-ciopetù, se té se bà mbo.
Cià no: Comè finìda?
Franco: Finìda!
Cià no: Ma chèsta ché l'è ché per comprà ?
Franco: Se, ma lé, l'è mia compà gn del'ispetùr.
Cèca: N'pöl turnà 'ndét al sicür o mia?
Franco: 'Ndì 'ndét.
I due scompaiono dalla finestra
Cià no: Alura adèss pöde èd. Gh'ó piö de fà finta. Additando Ugo
Ugo: A té bà mbo se ölet vèd? Mé só mórt! Gnorantù!
Cià no minaccioso verso Ugo: Gnorantù a chi? Chi l'è mia bù de tègn i pumà tes in de
l'órt? Chi l'völ fa ol rambo ma l'è bà mbo?
Ugo: Té me èdet? Alura só mia mort! Come só contèt.
Cià no: Se föss in té rimanderèss i festeggiamécc.
Ugo a Cià no: Té l'séret e té me smassücà t i pé?
Cià no: Chel l'è negót. L'è stà cc doma l'aperitivo. Adèss al ria l'antipà st, ol prim ol second
ol dolce la fröta caffè e ammazza caffè.
Ugo fugge inseguito da Cià no con fucile spianato
Scena 29°
Matilde: Ma cosa l'è stà storia? Chi dù la de fò dela finestra, ü che l'pènsa de èss mórt,
che l'óter che l'völ cupà l delbù.
Franco: L'è öna commedia. Chi dù la de fò, i è sö ü palcoscenico che i me amiss Tizio
Caio e Sempronio i m'à montà t stà nòcc.
Matilde: 'Nfina al quà rt pià ?
Franco: E se. L'è ü gran bèl palcoscenico.
Matilde: Per che motivo töt chèsto?
Franco: Per fà scapà chi l'völ cumprà chèsta cà . Siccome n'se stà cc sfratà cc e n'sà mia
'ndóe 'ndà .
Matilde: Adèss capése perché l'ispetùr l'éra stremìt.
Franco: Óter che facc! L'è scapà t compà gn d'ü razzo.
Matilde dolcemente: Alura dovrèss scapà póa mé?
Franco avvicinandosi: No, té no… la me scüse. No, lé no.
Matilde: Gh'è negót de scüsà ss. Dam pür del té.
Franco: Anche té… dam del té.
Matilde: Certo.
Franco: Grassie.
Matilde: Prego.
Franco: Non c'è di che.
Matilde: Ma… per turnà a nóter, perche mé gh'avvrèss mia de scapà ? Dopo töt mé öle
comprà la stà cà .
Intanto sul ponteggio si rincorrono avanti e indietro Cià no e Ugo
Franco: Perchè té gh'é töt ol diritto… e...
Matilde: E?
Franco: E l'è la prima ölta che me capita…
Matilde: Póa mé… e...
Franco: E? Si prendono le mani guardandosi negli occhi
Entra Diego col passo da zombie interrompendo i due
Scena 30°
Matilde: E lü chi l'è.
Franco: Ol me neùt Diego. Póa lü l'fà parte del cast.
Diego sorpreso: Ma come…
Franco: La commedia è finita caro Diego.
Diego che capisce l'innamoramento dice: Ó capìt, però öle fenéla in belèssa.
Azionando il suo smart phone diffonderà il pezzo musicale “Thriller†di M.
Jackson esibendosi ballando come nel famoso video. Cosi uscirà di scena
Scena 31°
Matilde ridendo: Certo che ghé öl öna bela fantasia per mèt in pé töta stà storia.
Franco: Tanta. Ma töt al nass de ü romanzo che l'è dré a scrìv ol me cügnà t. In pratica töt
chèsto l'éra zemò töt scricc. Mé ó dóma metìt atùr e scenografia.
Matilde: E la regia.
Franco: Regia? Esà gera mia adèss. Mé só dóma ü müradùr.
Matilde: Dóma té dizet? L'è ü bel mestér. Creativo.
Franco infervorandosi: Gh'ó de amèt che mé e i me coleghi Tizio, Caio e Sempronio n'sè
öna machina de guèra söl cantér, per esèmpe quando gh'è de tirà sö i taolà cc, ol segreto
l'è fa sö öna mólta bela grà sa, bagnà per tèra, pó mé pògie i furà cc, Tizio l'mèt sö la mólta,
Caio al tira ol piómb, Sempronio l'comìncia a strulà e mé fratà se, Caio l'prepà ra i furà cc,
mé i pòge Tizio l'fa sö la mólta Sempronio li stròla e me fratà se finché ol mür al toca ol
plafù e alura...
Matilde: Ü laurà de squadra.
Franco: Pròpe. E té? Cosa fé t'?
Matilde: Fó l'editrice. Pùbliche lìber.
Franco: Editrice? Alura té pödet mia certo sbasà ss a mé… per esèmpe se ölerèss invità t
a balà .
Matilde: Me farèss piassér invece…
Franco: Delbù?? Alura spèta ü mumènt. Esce di corsa dall'appartamento.
Intanto Matilde sospirando, alzerà gli occhi al cielo e metterà le mani sul cuore
Torna in scena Franco con lo stereo in mano
Franco: Alura n'cumìncia söbet. Preme il pulsante dello stereo e si diffonderà una
baciata. I due balleranno un po. Poi ridendo si divideranno, Franco spegnerà lo
stereo tornando poi da Matilde prendendogli le mani
Franco: Chèsto l'è dóma ön assaggio…
Matilde lo attirerà a se e lo abbraccerÃ
Scena 32°
In questo preciso momento entrerà Daniela la quale sorprenderà i due, e
rivolgendosi al pubblico dirà : E pensà che dóma iér l'm'à dicc “L'è gnemò nasìda chela
che la öl fregà m.†Poi ai due: Sveglia!
Franco riavendosi: Ah Daniela qual buon vento…
Daniela: Quaél de vento? Té se cióch? Piötòst, me presèntet mia la signorina?
Franco: Certamét! Te presènte Matilde. Matilde te presènte me surèla Daniela.
Le due si presentano
Franco: Matilde l'è che per vèd la cà , sicome la öl comprà la.
Matilde: Se, só che per chèsto.
Daniela: Ma parìa che l'éra che per óter.
Franco: L'è egnìda che per comprà ma, da cosa nasce cosa.
Daniela: Da cosa nasce cosa? Alura l'è de n'pó che se cunusì.
Matilde prende le mani di Franco dicendo: Ün'urèta.
Daniela al pubblico: In ön'urèta l'è rià da a portà m vià la prima fonte economica de
sostegno.
Scena 33°
Entra trafelato ammaccato e zoppicante Ugo
Ugo: Daniela! Quanto ti amo.
Daniela:T'é biìt?
Ugo: Ero morto e sono risorto e ó capìt quà t té se importante per mé. L'abbraccia
Daniela staccandosi dolcemente dice: Cosa l'è stà storia? Pó arda come té sé cunsà t,
chi l't'à facc del mal? 'Ndèm de là che te medéghe, patatù del me cör.
Ugo: L'è öna storia lunga.
Daniela: Però adèss me che té 'ndà ghet a laurà , perché n'sè sensa cà e sensa solcc.
Matilde: Scüsìm ü mumènt.
I coniugi: Se?
Matilde: Se ve fà piassér finche ghé riì mia a truà öna sistemassiu pöderessév stà che.
Daniela: Delbù? Al sarèss tròp bèl.
Matilde: Certo. La cà la me ocór mia söbét.
Franco: Grassie Matilde come n'pöl sdebità ss?
Matilde maliziosamente: Mé e té i cöncc mi fa dopo…
Daniela: E nóter? A n'pöl fa ergót per ricambià ?
Matilde: Certo! Ü laùr püdì fà l. Come ghe dizìe a Franco prima, mé só öna editrice, e só
egnìda a saé che lü sciur Ugo l'è dré a scrìv ü lìber, e mè sarèss interesà da.
Ugo: L'ó quà se finìt!
Matilde: Alura l'mé tire vià öna curiosita. I ghe ria i mórcc a fa scapà i inquilini?
Ugo: Come la fà a saé… a saé la trama del me lìber?
Matilde: Franco l'm'à cöntà t sö töt, e ölerèss circà ga ol permèss de lèss la so opera, e se
la me piasèss, anche ol permèss de pubblicà l ol sò lìber.
Ugo e Daniela si guardano sbigottiti. Ugo dice: Se n'dìzet…
Daniela sognante: I caraibi ol sul töt ol l'à n ol succo de papaia, ol latino americano.
Permesso accordato!
Ugo: Veramènt gh'avvrèss de èss mé a concét ol permèss.
Daniela languida: Ma bambusù siamo un sol cuore una sola anima. Quel che mio è mio e
quel che tuo è sempre mio.
Ugo: Come té se romantica Daniela.
Tutti si abbracciano in questo istante entra Diego vestito normalmente
Scena 34°
Diego: Cos'è sta carrambata?
Daniela: Grazie ala signorina Matilde n'sè fò di guai.
Matilde: Mia grassie a mé. Grassie a Franco.
Diego avvicinandosi a Franco dice: Té zio? T'é sèmper dicc che nisüna dòna la
t'avvrèss fregà t.
Franco: I dòne chi vülia fregà m… volgendosi a Matilde prendendole le mani Mia chele
chi völ fà m cuntét.
Daniela: Alura l'è giöst 'ndà di Petrassi a daga la bela notissia.
Matilde: I Petrassi? Chi i è?
Franco: I fantasmi de prima à la finestra.
Daniela: Sentìm töcc! Adèss só stöfa. Cosa l'è stà storia.
Ugo: L'è öna storia lunga, tà t lunga che quando ló capìda sére töt smassücà t sö.
Diego: Come l'dizìa Macchiavelli “il fine giustifica i mezzi.
Daniela: Capése meno de prima.
A soggetto uscendo: Preòcupess mia n'te cöntera sö.
Scena 35°
Alla finestra appaiono lemme lemme le sorelle Finestra
Tina: Pensa se n'gh'è sera mia nóter a diga di pumà tes e dela biciclèta del Rino sciopetù.
Nilde: I avvrèss mia püdìt fa stremé i Petrassi.
Tina: Che i gh'avvrèss mia tegnìt i mòbei e i avvrèss mia ütà cc.
Nilde: Adèss i sarèss töcc sö öna strada.
Tina: I avvrèss mia cunusìt la signorina Matilde.
Nilde: In pratica la faméa Patacca la sarèss sènsa cà , sènsa sólcc e Franco, sènsa
Matilde.
Tina: Però nóter n'se fa dóma i fà ti nòs-cc.
Nilde: Ma se n'gh'é föss mia nóter…
Escono di scena
Scena 36°
Si abbassano le luci o si chiude parzialmente il sipario. Una voce da fuori dirà al
pubblico che è passato un anno e mezzo dall'ultima scena
Si riapre la scena sulle note di “Ancora†Di De Crescenzo dalla strofa “Notte alta
e sono sveglio, sei sempre tu il mio chiodo fisso†mostrando Franco in
pigiama o tuta sportiva che dondola una carrozzina per neonati. Franco ha in corso
una telefonata
Franco: Si dré a preparà ss per 'ndà a séna?… L'è mia n'pó tarde? Ah già che le si 'ndré
sess ùre… che i è i dò de nòcc… ol s-cetì li stà benóne, gh'ó apéna dacc de mangià e
adèss só dré a ninà l ü tantì… ol Diego come l'và ? Al fà ol giocoliere söi trà mpoi coi noci de
cocco? Che brà o… salüdemel tant… va be. Matilde la dovrèss rià a mumèncc. Ol volo da
Londra l'è aterà t ün'ura fà , la sarà per strada… Pòta, lé la fa ü laurà importà nt e mé fó ol
papa a tempo pieno… só mia despermé, gh'è ol me s-cetì… sigür… certo, certo, va be!
Ciao Daniela. Riattacca
Rivolgendosi al pubblico sempre dondolando la carrozzina
La me surèla la curunà t ol sògn dela sò éta. I se trasferìcc töcc tri a Santo Domingo, la
patria dei balli caraibici. I l'à merità t, só cuntét per lur. E mé? Quase sèmper despermé col
me s-ceti, a parte quando i ve che Tizio, Caio e Sempronio a truà m per mangià öna pizza
'nsèma. D'ótra banda chesto l'è ol prése de pagà per èss innamurà t e spusà t Matilde. Al
sere. Grassie a Matilde la me faméa la s'è sistemà da, a mé, me manca negót, a parte ü
petì la sò presènsa ma, quando la gh'è… alzando gli occhi al cielo e sorridendo
quando la gh'è…
Si sentono i rumori di una porta che si apre
Franco al pubblico: L'è rià da.
Scena 37°
Entra in scena Matilde con trolley a seguito che abbandonerà all'entrata. AndrÃ
velocemente verso Franco prendendogli le mani salutandolo velocemente, poi si
volgerà alla carrozzina chinandosi per vedere il figlio
Matilde: Come l'dörma… l'par ün'angelì.
Rialzandosi e volgendosi a Franco prendendolo per le mani
Matilde: E té?
Franco: Töt bé grassie.
Matilde:T'é mangià t?
Franco: Ó facc scoldà ergót al microonde. Edìe mia l'ura de èdet.
Matilde: Póa mé ma... d'ora in poi té se stöferé de èdem.
Franco: Impusìbel.
Matilde: Invece se! Chesto l'è stà cc ol me öltem vià ss, perchè só stà cia promossa, e de
'ndomà saró stabilmét in öfese a Bèrghem.
Franco: Töte i sire a cà ?
Matilde: Töte i sire… per sempre.
Si abbracciano amorevolmente accennando ad un ballo lento sulle note di
“Ancora†con la strofa “ Ancora, ancora, ancora, perché io da quella sera,
non ho fatto più l'amore senza te, e anche se incontrassi un angelo… “
mentre il sipario si chiude
Fine